Cultivada tradicionalment a l’illa d’Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), on es coneixia originalment com a «monestrell fort». Amb l’arribada de la fil·loxera, durant la segona meitat del segle XX, es va estendre al nord de l'illa d’Eivissa per aportar més grau a l’eivissenc moll (conegut com a «monestrell moll»), amb el que s’elaborava bona part del vi eivissenc. A les prospeccions, s’ha trobat a diferents emplaçaments de la meitat nord d’Eivissa (Sant Rafel de sa Creu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Llorenç de Balàfia), no sempre associada al nom de «monestrell», sinó que sovint no rebia un nom específic: «raïm de fer vi», «eivissenc»... El mot «fort» fa referència a la consistència de les baies en el moment de la collita.
Martin (1995) afirma que «... algunas variedades de uva tales como la monestrell, garnatxa o Batista, las más comunes en la isla de Formentera». A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.” Pep Codolar, propietari de l’accessió estudiada, assegura haver-la introduït a la seva finca de Sant Llorenç de Balàfia, a mitjans del segle XX, procedent de Sant Mateu, en entrar la fil·loxera.
Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa, tradicionalment destinada a elaborar vi negre. De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen d’un a dues inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són arrodonides, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració a principis del mes de setembre. És una varietat primerenca.
| Sumitat/Pàmpol Jove | |
|---|---|
| Obertura de la punta | Molt oberta |
| Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent |
| Presència de pèls tombats a la punta | Mitjans |
| Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent o molt dèbil |
| Presència de pèls erectes a la punta | Absents o molt escassos |
| Fulla jove | |
|---|---|
| Color de l'anvers del limbe (4a fulla) | Verd amb zones antociàniques |
| Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Densos |
| Densitat pèls erectes entre les nervadures principals del revers | Mitjà |
| Intensitat de la pigmentació antociànica | Absent o molt dèbil |
| Pàmpol | |
|---|---|
| Port | Semierecte |
| Color de la cara dorsal de l'entrenús | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral de l'entrenús | Verd |
| Color de la cara dorsal del nus | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral del nus | Verd i vermell |
| Pèls erectes sobre l'entrenús | Absents o molt escassos |
| Circells | |
|---|---|
| Longitud dels circells (cm) | Mitjans (14,30 ) |
| Flor | |
|---|---|
| Òrgans sexuals | Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat |
| Inseció de la primera inflorescència | Tercer o quart nus |
| Nombre d'inflorescències per pàmpol | 1,1 a 2 inflorescències |
| Fulla adulta | |
|---|---|
| Longitud del limbe (cm) | Mitjana (19,78 ± 1,79) |
| Amplada del limbe (cm) | Mitjana (19,56 ± 0,73 ) |
| Forma del limbe | Orbicular |
| Nombre de lòbuls | Cinc |
| Posició dels lòbuls del sinus peciolars | Fortament superposada |
| Disposició dels lòbuls dels sinus laterals superiors | Fortament superposada |
| Relació L/A de les dents | Petita |
| Longitud de les dents (cm) | Mitjana (0,3 – 1,0 ) |
| Forma de les dents | Ambdós costats rectilinis |
| Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica | Baixa |
| Densitat de pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Mitjans |
| Densitat de pèls drets sobre les nervadures principals del revers | Densos |
| Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central | Igual |
| Raïm | |
|---|---|
| Longitud del raïm sense peduncle (cm) | Mitjana (19,72 ± 3,23 ) |
| Densitat/Compacitat | Compacta |
| Longitud del peduncle del raïm principal (cm) | Mitjana (6,72 ± 1,80 ) |
| Baia | |
|---|---|
| Longitud de la baia (cm) | Mitjana (1,81 ± 0,18 ) |
| Forma de la baia | Globosa |
| Color de l'epidermis | Violeta vermellós fosc |
| Pigmentació antociànica de la polpa | Absent o molt dèbil |
| Fermesa de la polpa | Tova o lleugerament ferma |
| Formació de llavors | Ben formades |
| Fenologia | |
|---|---|
| Època del desborrament | Mitjana (Desborrament darrera setmana de març ) |
| Època de l'inici del verolat | Mitjana (Verolat cap a finals de juliol ) |
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Finca agrícola |
| Ex situ | Formentera | Finca agrícola |
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | AUGSBURG, Arxiduc Lluís Salvador. | Die Balearen. Tom I i II. Las antiguas Pityusas. | Palma. Pp 395 | 1890 | |
| Informe | BOTA, J. | Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears | Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca | 2019 | |
| Llibres i altres monografies | González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. | Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods | Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307 | 2023 | |
| Llibres i altres monografies | MANONELLES, Toni | El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús | Eivissa | 1994 | |
| Llibres i altres monografies | MARTIN, Pedro | Frutos ancestrales. Tierra generosa. | Proa. Periòdic d’Eivissa i Formentera. Eivissa. | 1936 |
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Recol·lecció | X | X |
| Precocitat |
|---|
| Primerenca Comparada amb Grec II |

![]() |
![]() |