Cultivada tradicionalment a l’illa d’Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), on es coneixia originalment com a «monestrell fort». Amb l’arribada de la fil·loxera, durant la segona meitat del segle XX, es va estendre al nord de l'illa d’Eivissa per aportar més grau a l’eivissenc moll (conegut com a «monestrell moll»), amb el que s’elaborava bona part del vi eivissenc. A les prospeccions, s’ha trobat a diferents emplaçaments de la meitat nord d’Eivissa (Sant Rafel de sa Creu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Llorenç de Balàfia), no sempre associada al nom de «monestrell», sinó que sovint no rebia un nom específic: «raïm de fer vi», «eivissenc»... El mot «fort» fa referència a la consistència de les baies en el moment de la collita. 

Martin (1995) afirma que «... algunas variedades de uva tales como la monestrell, garnatxa o Batista, las más comunes en la isla de Formentera».  A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.” Pep Codolar, propietari de l’accessió estudiada, assegura haver-la introduït a la seva finca de Sant Llorenç de Balàfia, a mitjans del segle XX, procedent de Sant Mateu, en entrar la fil·loxera.

Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa, tradicionalment destinada a elaborar vi negre.   De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen d’un a dues inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són arrodonides, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració a principis del mes de setembre. És una varietat primerenca.