CAT Monastrell fort.

Cultivada tradicionalment a l’illa de Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), i es va estendre al nord de l’illa amb l’arribada de la fil·loxera.

A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.”

Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa. Existeixen referències històriques que citen aquesta varietat ja a mitjans del segle XIX.

De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen de 1 a 2 inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són globoses, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració al mes de setembre. És una varietat primerenca.

Consum humà

Varietat tradicionalment destinada a la producció de vi negre. Es barrejava amb l’eivissenca moll (monestrell moll) per aportar grau al vi.

Tot i que aquesta varietat s’ha anomenat popularment com a Monastrell, no té relació genotípica amb la varietat original coneguda amb aquesta denominació. S'ha verificat pel Consell d'Eivissa mitjançant assajos genètics que es tracta d’una varietat no registrada ni localitzada en altres indrets, fet que demostra que és una varietat genuïna i única, no emparentada en cap altra varietat.
Tampoc s’ha de confondre amb la varietat monestrell moll, varietat vinatera més habitual d’Eivissa, que forma un raïm solt i poc compacte.