Eivissenc fort
Vinya - Vitis vinifera
Inscripcions
Inscripció al Catàleg
SI
27/06/2025
Sinonímies
CAT Monastrell fort, CAT monestrell fort.
Origen de la varietat

Cultivada tradicionalment a l’illa d’Eivissa i a l’illa de Formentera. A la pitiüsa major era molt habitual al centre de l’illa (Sant Mateu, Santa Gertrudis), on es coneixia originalment com a «monestrell fort». Amb l’arribada de la fil·loxera, durant la segona meitat del segle XX, es va estendre al nord de l'illa d’Eivissa per aportar més grau a l’eivissenc moll (conegut com a «monestrell moll»), amb el que s’elaborava bona part del vi eivissenc. A les prospeccions, s’ha trobat a diferents emplaçaments de la meitat nord d’Eivissa (Sant Rafel de sa Creu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Llorenç de Balàfia), no sempre associada al nom de «monestrell», sinó que sovint no rebia un nom específic: «raïm de fer vi», «eivissenc»... El mot «fort» fa referència a la consistència de les baies en el moment de la collita. 


Martin (1995) afirma que «... algunas variedades de uva tales como la monestrell, garnatxa o Batista, las más comunes en la isla de Formentera».  A les publicacions de l’Arxiduc Lluís Salvador del segle XIX, cita en referència a Formentera “Las plantas que constituyen estos viñedos, son en su mayor parte de las vulgarmente llamadas en el país fogoneus y monastrells y el vino que de ellas resulta es por lo común bastante regular, aunque inferior en calidad al de Mallorca, Menorca y aun al de Ibiza, al decir de personas imparciales e inteligentes.” Pep Codolar, propietari de l’accessió estudiada, assegura haver-la introduït a la seva finca de Sant Llorenç de Balàfia, a mitjans del segle XX, procedent de Sant Mateu, en entrar la fil·loxera.

Descripció de la varietat

Tradicionalment coneguda com a monestrell fort, la varietat eivissenc fort és una de les varietats més característiques de l’illa d’Eivissa, tradicionalment destinada a elaborar vi negre.   De port semierecte, els pàmpols vermellencs formen d’un a dues inflorescències, que donen lloc a raïms grans i molt compactes, de manera que sovint es deformen les baies. Aquestes són arrodonides, de color violeta vermellós fosc, i amb pedicel ben enganxat al pàmpol. L’esborrament és a finals de maig principis d’abril, i la maduració a principis del mes de setembre. És una varietat primerenca. 

Usos i coneixements
Consum humà
Varietat tradicionalment destinada a la producció de vi negre. Es barrejava amb l’eivissenc moll (monestrell moll) per aportar grau al vi. Miquel Pereta, pagès de la zona d’Aubarca, afirma què, abans de l’entrada de l’hemípter a Sant Mateu als anys quaranta, s’emprava l’eivissenc fort per a taula i l’eivissenc moll per elaborar vi. En substituir les parres pageses per les americanes, aquestes no acceptaven bé l’empelt d’eivissenc moll i es va reduir el seu conreu. L’eivissenc fort va passar a ser la varietat predominant per elaborar vi. D’ençà que «el vi és més aspre i manco dolç que abans» (Manonelles, 1995).
Observacions
Tot i que aquesta varietat s’ha anomenat popularment com a «monestrell fort», no té relació genotípica amb la varietat original coneguda com a «monestrell». S'ha verificat pel Consell d'Eivissa i per Raquel González, mitjançant assajos genètics, que es tracta d’una varietat no registrada ni localitzada en altres indrets, fet que demostra que és una varietat genuïna i única, no emparentada amb cap altra varietat. Per tal de no alimentar la confusió que suscita la denominació «monestrell», s’ha optat per fer servir el sinònim varietal «eivissenc». Tampoc s’ha de confondre amb la varietat eivissenc moll (monestrell moll o de singló), varietat vinatera més habitual d’Eivissa, que forma un raïm solt i poc compacte. La varietat eivissenc moll ha estat identificada com a sinònim de la varietat llora caracteritzada a Menorca.
Caràcters morfològics de la varietat

Sumitat/Pàmpol Jove
Obertura de la punta Molt oberta
Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent
Presència de pèls tombats a la punta Mitjans
Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent o molt dèbil
Presència de pèls erectes a la punta Absents o molt escassos

Fulla jove
Color de l'anvers del limbe (4a fulla) Verd amb zones antociàniques
Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers Densos
Densitat pèls erectes entre les nervadures principals del revers Mitjà
Intensitat de la pigmentació antociànica Absent o molt dèbil

Pàmpol
Port Semierecte
Color de la cara dorsal de l'entrenús Verd i vermell
Color de la cara ventral de l'entrenús Verd
Color de la cara dorsal del nus Verd i vermell
Color de la cara ventral del nus Verd i vermell
Pèls erectes sobre l'entrenús Absents o molt escassos

Circells
Longitud dels circells (cm) Mitjans (14,30 )

Flor
Òrgans sexuals Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat
Inseció de la primera inflorescència Tercer o quart nus
Nombre d'inflorescències per pàmpol 1,1 a 2 inflorescències

Fulla adulta
Longitud del limbe (cm) Mitjana (19,78 ± 1,79)
Amplada del limbe (cm) Mitjana (19,56 ± 0,73 )
Forma del limbe Orbicular
Nombre de lòbuls Cinc
Posició dels lòbuls del sinus peciolars Fortament superposada
Disposició dels lòbuls dels sinus laterals superiors Fortament superposada
Relació L/A de les dents Petita
Longitud de les dents (cm) Mitjana (0,3 – 1,0 )
Forma de les dents Ambdós costats rectilinis
Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica Baixa
Densitat de pèls tombats entre les nervadures principals del revers Mitjans
Densitat de pèls drets sobre les nervadures principals del revers Densos
Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central Igual

Raïm
Longitud del raïm sense peduncle (cm) Mitjana (19,72 ± 3,23 )
Densitat/Compacitat Compacta
Longitud del peduncle del raïm principal (cm) Mitjana (6,72 ± 1,80 )

Baia
Longitud de la baia (cm) Mitjana (1,81 ± 0,18 )
Forma de la baia Globosa
Color de l'epidermis Violeta vermellós fosc
Pigmentació antociànica de la polpa Absent o molt dèbil
Fermesa de la polpa Tova o lleugerament ferma
Formació de llavors Ben formades

Fenologia
Època del desborrament Mitjana (Desborrament darrera setmana de març )
Època de l'inici del verolat Mitjana (Verolat cap a finals de juliol )
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Finca agrícola
Ex situ Formentera Finca agrícola
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Llibres i altres monografies AUGSBURG, Arxiduc Lluís Salvador. Die Balearen. Tom I i II. Las antiguas Pityusas. Palma. Pp 395 1890
Informe BOTA, J. Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca 2019
Llibres i altres monografies González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307 2023
Llibres i altres monografies MANONELLES, Toni El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús Eivissa 1994
Llibres i altres monografies MARTIN, Pedro Frutos ancestrales. Tierra generosa. Proa. Periòdic d’Eivissa i Formentera. Eivissa. 1936
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Recol·lecció X X
Característiques agronòmiques
Precocitat
Primerenca Comparada amb Grec II
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es