Origen de la varietat
Localitzada a Can lluquí, Santa Gertrudis (Eivissa). Es tracta d’una accessió única, no trobada a cap altra finca.
Descripció de la varietat
Varietat eivissenca de raïm rosat. Ceps de port semierecte, amb fulles verdes de 3 lòbuls i dentació reduïda. Els pàmpols amb 1 o 2 inflorescències que formen raïms relativament grans, densos i compactes. Les baies, globoses, són d’un color vermell característic. L’època d’esborrament és a principis d’abril i es cull a mitjans setembre.
Usos i coneixements
Consum humà
Es desconeix si es consumia en fresc o s’emprava per elaboració de vi rosat.
Observacions
La varietat lluquina rep el nom de la finca on es va trobar, Can Lluquí de Can Bet, a la parròquia de Santa Gertrudis. A la dècada dels 50, Antonio Torres Torres va fer una selecció de deu o quinze varietats eivissenques de taula i per elaborar vi. Entre elles estava aquesta varietat rosada poc habitual. Va crear una vinya de 2900 ceps de diferents varietats, amb els quals la família elaborava vi per vendre als veïns, que emmagatzemava a un cubell de 8000 litres. Encara hi ha gent a Santa Gertrudis que recorda comprar vi a la finca de Can Lluquí.
S'ha verificat pel Consell d'Eivissa mitjançant assajos genètics que es tracta d’una varietat no registrada ni localitzada en altres indrets, fet que demostra que és una varietat genuïna i única, no emparentada en cap altra varietat.
Caràcters morfològics de la varietat
