La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantat temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la als garrovers o a un pal de savina. 

Són nombroses les referències històriques que citen aquesta varietat de vinya i gairebé totes les persones entrevistades durant els darrers anys de prospeccions l’han reconeguda com a varietat antiga d’Eivissa. S'ha trobat de nord a sud de l'illa d’Eivissa, amb altres denominacions com «monestrell blanc» a Sant Josep de sa Talaia, o «blanqueta» a Sant Agustí des Vedrà,  que semblen més aviat confusions que no sinonímies.  Etimològicament, alguns autors accepten la hipòtesi de Coromines, que afirma que «maçanet» és un mot d’origen mossàrab provinent de la paraula «mansana» (poma en mossàrab). Cap a l’any 1100, un document mossàrab del sud de la península Ibèrica nomena un raïm «mansanel». Al Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia (1840), se cita com a sinònim de «mansanilla»; alguns autors han suggerit la possible relació amb la varietat «manzanilla» andalusa, tot i que els estudis genètics realitzats recentment no han corroborat aquest lligam.  Segons Favà, es tracta d’una varietat que podem trobar a Menorca, a alguns indrets del País Valencià i a l’illa d’Eivissa, amb la peculiaritat que al municipi de Santa Agnès de Corona se la coneix amb el nom de «mançaneta». R. González cita un possible sinònim, «blanqueta», però remarca que s’ha de contrastar amb més entrevistes.

La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats antigues més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera.  És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verdes groguenques, forma arrodonida i pell grossa, aquesta varietat és preuada per la seva dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms molt compactes i consistents que maduren als finals d’agost. És considerada una varietat primerenca. Produeix entre dos i tres kilograms per cep. Amb aquesta varietat es fa un vi dolç, de grau elevat, i amb gust de moscatell.