Maçanet
Vinya - Vitis vinifera
Inscripcions
Inscripció al Catàleg
SI
27/06/2025
Sinonímies
CAT Massanet, CAT mançaneta.
Origen de la varietat

La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantat temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la als garrovers o a un pal de savina. 


Són nombroses les referències històriques que citen aquesta varietat de vinya i gairebé totes les persones entrevistades durant els darrers anys de prospeccions l’han reconeguda com a varietat antiga d’Eivissa. S'ha trobat de nord a sud de l'illa d’Eivissa, amb altres denominacions com «monestrell blanc» a Sant Josep de sa Talaia, o «blanqueta» a Sant Agustí des Vedrà,  que semblen més aviat confusions que no sinonímies.  Etimològicament, alguns autors accepten la hipòtesi de Coromines, que afirma que «maçanet» és un mot d’origen mossàrab provinent de la paraula «mansana» (poma en mossàrab). Cap a l’any 1100, un document mossàrab del sud de la península Ibèrica nomena un raïm «mansanel». Al Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia (1840), se cita com a sinònim de «mansanilla»; alguns autors han suggerit la possible relació amb la varietat «manzanilla» andalusa, tot i que els estudis genètics realitzats recentment no han corroborat aquest lligam.  Segons Favà, es tracta d’una varietat que podem trobar a Menorca, a alguns indrets del País Valencià i a l’illa d’Eivissa, amb la peculiaritat que al municipi de Santa Agnès de Corona se la coneix amb el nom de «mançaneta». R. González cita un possible sinònim, «blanqueta», però remarca que s’ha de contrastar amb més entrevistes.

Descripció de la varietat

La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats antigues més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera.  És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verdes groguenques, forma arrodonida i pell grossa, aquesta varietat és preuada per la seva dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms molt compactes i consistents que maduren als finals d’agost. És considerada una varietat primerenca. Produeix entre dos i tres kilograms per cep. Amb aquesta varietat es fa un vi dolç, de grau elevat, i amb gust de moscatell.

Usos i coneixements
Consum humà
Varietat tradicionalment destinada a consum en fresc i per a elaboració de vi blanc dolç de llarga conservació. També se asssecaven per guardar com a panses.
Caràcters morfològics de la varietat

Sumitat/Pàmpol Jove
Obertura de la punta Semioberta
Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent
Presència de pèls tombats a la punta Densos
Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta Absent o molt dèbil
Presència de pèls erectes a la punta Absents o molt escassos

Fulla jove
Color de l'anvers del limbe (4a fulla) Verd grogós
Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers Molt densos
Densitat pèls erectes entre les nervadures principals del revers Absent o molt dèbil
Intensitat de la pigmentació antociànica Absent o molt dèbil

Pàmpol
Port Erecte
Color de la cara dorsal de l'entrenús Verd i vermell
Color de la cara ventral de l'entrenús Verd
Color de la cara dorsal del nus Verd i vermell
Color de la cara ventral del nus Verd
Pèls erectes sobre l'entrenús Absents o molt escassos

Circells
Longitud dels circells (cm) Mitjans (16,01)

Flor
Òrgans sexuals Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat
Inseció de la primera inflorescència Tercer o quart nus
Nombre d'inflorescències per pàmpol 1,1 a 2 inflorescències

Fulla adulta
Longitud del limbe (cm) Mitjana (19,00 ± 1,83 )
Amplada del limbe (cm) Mitjana (19,60 ± 1,78 )
Forma del limbe Orbicular
Nombre de lòbuls Cinc
Posició dels lòbuls del sinus peciolars Fortament superposada
Disposició dels lòbuls dels sinus laterals superiors Fortament superposada
Relació L/A de les dents Mitjana
Longitud de les dents (cm) Curta (0,3 – 1 )
Forma de les dents Barreja de rectílínies i convexes
Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica Absent o molt baixa
Densitat de pèls tombats entre les nervadures principals del revers Mitjans
Densitat de pèls drets sobre les nervadures principals del revers Densos
Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central Moderadament més curta

Raïm
Longitud del raïm sense peduncle (cm) Mitjana (28,00 ± 1,41 )
Densitat/Compacitat Compacta
Longitud del peduncle del raïm principal (cm) Mitjana (5,50 ± 2,12 )

Baia
Longitud de la baia (cm) Mitjana (1,81 ± 0,12 )
Forma de la baia Globosa
Color de l'epidermis Verd grogós
Pigmentació antociànica de la polpa Absent o molt dèbil
Fermesa de la polpa Moderadament ferma
Formació de llavors Ben formades

Fenologia
Època del desborrament Mitjana (Desborrament darrera setmana de març )
Època de l'inici del verolat Mitjana (Verolat mitjans juliol )
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Altres
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Informe PASQUAL, Rosa & PUIG, Antoni. Els noms de les varietats de raïm a les illes balears. Recull de mencions publicades entre el 1787 i 2017. IRFAP. Conselleria de Agricultura, Pesa i Medi Natural 2023
Informe BOTA, J. Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca 2019
Diccionari Corominas, J.; Pasqual, J.A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico Editorial Gredos, Madrid 1979-1983
Diccionari Favà, X. Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2001
Publicacions electròniques González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307 2023
Diccionari Labèrnia, P. Diccionari de la llengua catalana Estampa dels hereus de la V 1840
Llibres i altres monografies MANONELLES, Toni El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús Eivissa 1994
Llibres i altres monografies Pérez-Cabrero, A. Ibiza: arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía: guía del turista Joaquín Horta 1909
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Recol·lecció X X
Característiques agronòmiques
Precocitat
Primerenca
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es