La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantades temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la en els arbres fruiters de la feixa.
La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera.
És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verd groguenques i de forma globosa, aquesta varietat és preuada per la seua dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms compactes i consistents que maduren al principis de setembre. Produeix entre un i dos kilograms per cep.
| Sumitat | |
|---|---|
| Obertura de la punta | Oberta |
| Distribució de la pigmentació antociànica | Absent |
| Pèls tombats | Densos |
| Pigmentació antociànica dels pèls tombats | Absent o molt dèbil |
| Pèls erectes de la punta | Absents o molt escassos |
| Fulla jove | |
|---|---|
| Color del feix | Verd grogós |
| Pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Molt densos |
| Pèls erectes sobre les nervadures del limbe | Absent o molt dèbil |
| Intensitat de la pigmentació antociànica | Absent o molt dèbil |
| Pàmpol | |
|---|---|
| Port | Erecte |
| Color de la cara dorsal de l'entrenús | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral de l'entrenús | Verd |
| Color de la cara dorsal del nus | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral del nus | Verd |
| Pèls erectes sobre l'entrenús | Absents o molt escassos |
| Circells | |
|---|---|
| Llargària | Mitjans |
| Fulla adulta | |
|---|---|
| Mida del limbe | Mitjana |
| Forma del limbe | Orbicular |
| Nombre de lòbuls | Cinc |
| Posició dels lòbuls al sinus peciolar | Fortament superposada |
| Llargària de les dents | Curta |
| Relació llargària/amplada de les dents | Mitjana |
| Forma de les dents | Barreja de rectílínies i convexes |
| Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica | Absent o molt baixa |
| Pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Mitjans |
| Pèls drets sobre les nervadures principals del revers | Densos |
| Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central | Moderadament més curta |
| Flor | |
|---|---|
| Òrgans sexuals | Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat |
| Inseció de la primera inflorescència | Tercer o quart nus |
| Nombre d'inflorescències per pàmpol | 1,1 a 2 inflorescències |
| Raïm | |
|---|---|
| Mida del raïm | Mitjana |
| Compacitat | Compacta |
| Llargària del peduncle del raïm principal | Mitjana |
| Baia | |
|---|---|
| Mida de la baia | Mitjana |
| Forma de la baia | Globosa |
| Color de l'epidermis | Verd grogós |
| Pigmentació antociànica de la polpa | Absent o molt dèbil |
| Fermesa de la polpa | Moderadament ferma |
| Formació de llavors | Ben formades |
| Fenologia | |
|---|---|
| Època del desborrament | Tardana |
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Altres |
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Informe | PASQUAL, Rosa & PUIG, Antoni. | Els noms de les varietats de raïm a les illes balears. Recull de mencions publicades entre el 1787 i 2017. | IRFAP. Conselleria de Agricultura, Pesa i Medi Natural | 2023 |
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Recol·lecció | X |
| Precocitat |
|---|
| Tardana |
 |
 |
