La varietat maçanet ha estat tradicionalment conreada per tot el territori pitiús, i encara es troba en algunes finques, plantat temps ençà per autoconsum. Era habitual emparrar-la als garrovers o a un pal de savina.
Són nombroses les referències històriques que citen aquesta varietat de vinya i gairebé totes les persones entrevistades durant els darrers anys de prospeccions l’han reconeguda com a varietat antiga d’Eivissa. S'ha trobat de nord a sud de l'illa d’Eivissa, amb altres denominacions com «monestrell blanc» a Sant Josep de sa Talaia, o «blanqueta» a Sant Agustí des Vedrà, que semblen més aviat confusions que no sinonímies. Etimològicament, alguns autors accepten la hipòtesi de Coromines, que afirma que «maçanet» és un mot d’origen mossàrab provinent de la paraula «mansana» (poma en mossàrab). Cap a l’any 1100, un document mossàrab del sud de la península Ibèrica nomena un raïm «mansanel». Al Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia (1840), se cita com a sinònim de «mansanilla»; alguns autors han suggerit la possible relació amb la varietat «manzanilla» andalusa, tot i que els estudis genètics realitzats recentment no han corroborat aquest lligam. Segons Favà, es tracta d’una varietat que podem trobar a Menorca, a alguns indrets del País Valencià i a l’illa d’Eivissa, amb la peculiaritat que al municipi de Santa Agnès de Corona se la coneix amb el nom de «mançaneta». R. González cita un possible sinònim, «blanqueta», però remarca que s’ha de contrastar amb més entrevistes.
La varietat maçanet (o massanet) és una de les varietats antigues més conegudes de les illes Pitiüses, encara present a moltes finques arran Eivissa i Formentera. És característica de la varietat maçanet la formació atapeïda i allargada del seu raïm. De baies verdes groguenques, forma arrodonida i pell grossa, aquesta varietat és preuada per la seva dolçor. Sol desenvolupar una, a voltes dos, inflorescències per pàmpol, formant uns raïms molt compactes i consistents que maduren als finals d’agost. És considerada una varietat primerenca. Produeix entre dos i tres kilograms per cep. Amb aquesta varietat es fa un vi dolç, de grau elevat, i amb gust de moscatell.
| Sumitat/Pàmpol Jove | |
|---|---|
| Obertura de la punta | Semioberta |
| Distribució de la pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent |
| Presència de pèls tombats a la punta | Densos |
| Pigmentació antociànica dels pèls tombats a la punta | Absent o molt dèbil |
| Presència de pèls erectes a la punta | Absents o molt escassos |
| Fulla jove | |
|---|---|
| Color de l'anvers del limbe (4a fulla) | Verd grogós |
| Densitat pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Molt densos |
| Densitat pèls erectes entre les nervadures principals del revers | Absent o molt dèbil |
| Intensitat de la pigmentació antociànica | Absent o molt dèbil |
| Pàmpol | |
|---|---|
| Port | Erecte |
| Color de la cara dorsal de l'entrenús | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral de l'entrenús | Verd |
| Color de la cara dorsal del nus | Verd i vermell |
| Color de la cara ventral del nus | Verd |
| Pèls erectes sobre l'entrenús | Absents o molt escassos |
| Circells | |
|---|---|
| Longitud dels circells (cm) | Mitjans (16,01) |
| Flor | |
|---|---|
| Òrgans sexuals | Estams completament desenvolupats i gineceu completament desenvolupat |
| Inseció de la primera inflorescència | Tercer o quart nus |
| Nombre d'inflorescències per pàmpol | 1,1 a 2 inflorescències |
| Fulla adulta | |
|---|---|
| Longitud del limbe (cm) | Mitjana (19,00 ± 1,83 ) |
| Amplada del limbe (cm) | Mitjana (19,60 ± 1,78 ) |
| Forma del limbe | Orbicular |
| Nombre de lòbuls | Cinc |
| Posició dels lòbuls del sinus peciolars | Fortament superposada |
| Disposició dels lòbuls dels sinus laterals superiors | Fortament superposada |
| Relació L/A de les dents | Mitjana |
| Longitud de les dents (cm) | Curta (0,3 – 1 ) |
| Forma de les dents | Barreja de rectílínies i convexes |
| Proporció de nervadures principals del feix amb pigmentació antociànica | Absent o molt baixa |
| Densitat de pèls tombats entre les nervadures principals del revers | Mitjans |
| Densitat de pèls drets sobre les nervadures principals del revers | Densos |
| Llargària del pecíol en relació amb la nervadura central | Moderadament més curta |
| Raïm | |
|---|---|
| Longitud del raïm sense peduncle (cm) | Mitjana (28,00 ± 1,41 ) |
| Densitat/Compacitat | Compacta |
| Longitud del peduncle del raïm principal (cm) | Mitjana (5,50 ± 2,12 ) |
| Baia | |
|---|---|
| Longitud de la baia (cm) | Mitjana (1,81 ± 0,12 ) |
| Forma de la baia | Globosa |
| Color de l'epidermis | Verd grogós |
| Pigmentació antociànica de la polpa | Absent o molt dèbil |
| Fermesa de la polpa | Moderadament ferma |
| Formació de llavors | Ben formades |
| Fenologia | |
|---|---|
| Època del desborrament | Mitjana (Desborrament darrera setmana de març ) |
| Època de l'inici del verolat | Mitjana (Verolat mitjans juliol ) |
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Altres |
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Informe | PASQUAL, Rosa & PUIG, Antoni. | Els noms de les varietats de raïm a les illes balears. Recull de mencions publicades entre el 1787 i 2017. | IRFAP. Conselleria de Agricultura, Pesa i Medi Natural | 2023 | |
| Informe | BOTA, J. | Justificació Tècnica Ajuda BIA05/17. Recuperació Sanitària i Valoració Enològica de Varietats Minoritàries de Vinya de Balears | Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca | 2019 | |
| Diccionari | Corominas, J.; Pasqual, J.A. | Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico | Editorial Gredos, Madrid | 1979-1983 | |
| Diccionari | Favà, X. | Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana | Institut d'Estudis Catalans, Barcelona | 2001 | |
| Publicacions electròniques | González, R.; Vargas, A.M.; Garnatje, T.; Vallès, J.; de Andrés, M.T. | Exploring Diversity among Grapevines Varieties in Ibiza and Formentera Using Microsatellite Markers, Ampelographic Methods | Horticulturae - doi.org/10.3390/horticulturae9121307 | 2023 | |
| Diccionari | Labèrnia, P. | Diccionari de la llengua catalana | Estampa dels hereus de la V | 1840 | |
| Llibres i altres monografies | MANONELLES, Toni | El vi. A: VI Quadern del Taller d’Estudis de l’Hàbitat Pitiús | Eivissa | 1994 | |
| Llibres i altres monografies | Pérez-Cabrero, A. | Ibiza: arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía: guía del turista | Joaquín Horta | 1909 |
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Recol·lecció | X | X |
| Precocitat |
|---|
| Primerenca |

![]() |
![]() |