Cultivar blanca molt tardana i difícil de trobar. Les figues tenen una epidermis fortíssima i encara que no es badin gaire són sensible a l'atac de Ceratitis a través de l'ull.

L’arbre presenta un bon desenvolupament, amb una copa arrodonida, però altiva, explicable pel seu gran vigor, de brancatge espès i allargat, de fullatge molt dens, bastant pitjat. És un arbre molt prolífic i a més és una varietat bífera

El terç superior cònic junt amb la base plana de la figa trenquen la forma ouada de la resta del seu perfil i permeten  tipificar-la com a cònica.

Produeix un exudat de petites gotes que se solidifiquen en travessar els clivells de l'epidermis cap a fora i li donen un aspecte característic. Fora dels termes de Sineu i Lloret s'empra ‘De la senyora’ com  una sinonímia d'‘Hivernenca’.

La figa "de la tira", externament sembla una ‘Alacantina’ grossa però la seva polpa és rogenca i l'epidermis més prima.

Diferenciada pels seus hàbits de fructificació semblant a la cabrafiguera: fa tres collites una de figuesflors ( 20 juny ) la segona de figues (a mitjan agost) i la tercera (escassa i dolenta) tardana a l’octubre. Alt percentatge de siconis emparellats. Fulles