Ens trobem davant una genuïna figa de porc. La duresa de l'epidermis juntament amb la facilitat per a deshidratar-se i endurir-se la fan pràcticament indestructible, això permet aprofitar gran part de la collita. L'epidermis, un cop madura la infructescència

La figuera té un desenvolupament mitjà, copa altiva i densa de brancatge. És una varietat molt primerenca, tant en figaflors, que maduren abans que les roges, com en les figues. No és massa productiva i posseeix un període de collita

L’arbre posseeix una vigorositat considerable. Presenta una cimalada arrodonida i irregular mot atapeïda de fulles, bastant espesses. La figuera té un bon comportament i desenvolupament tant en sòls humits com en terres pobres. És bastant espletera, amb

Figuera de bon desenvolupament i de marcada grandària. La capçada és alterosa, àmplia i molt poblada d’un fullam de tonalitat molt obscur, amb un creixement anual elevat. La collita és mitjanament productiva i, el període de collita mitjà

Estelrich considera la ‘Bergunya’ com una sinonímia d'‘Hivernenca’; totes dues comparteixen trets diferenciadors del fruits i del fullam, encara que la ‘Bergunya’ es distingeix per una epidermis més prima i delicada, però resistent

Sembla del grup de les alacantines i és l'única juntament amb l'‘Alacantina’ i ‘Jorba’ amb el color groguenc de polpa.