Varietat minoritària autoritzada a les Illes Balears des de 2011. Recuperada a partir de quatre ceps residuals provinets d'una vinya de Selva, i reproduïda posteriorment a la zona de Consell. Coincideix amb la varietat que hi ha al banc de germoplasma d'El Encín.

Varietat molt primerenca. Es troba a les zones de Selva i Manacor, utilitzada com a raïm de taula. Els estudis genètics mostren que concideix amb les varietats magdalenes i Santa Magdalena.

Varietat molt nomenada al final del segle XIX i principi del XX. Quasi extinguida, es recuperà al final dels anys noranta. Actualment hi ha al mercat un clon de malvasia de Banyalbufar lliure de virus

Cultivada testimonialment a Mallorca. Els ceps presents a la col·lecció provenen del banc de germoplasma d'El Encín.

Actualment no es conrea, però encara se'n troben plantes a Sóller, Fornalutx, Pollença i Manacor. Coincideix amb la varietat giró del banc de germoplasma d'El Encín, i se la coneix més aviat amb el nom de mancès a la zona de Son

Varietat molt comuna fins a final del segle XIX, però no s'ha trobat en les prospeccions actuals. La que hi ha a la col·lecció prové del banc de germoplasma d'El Encín.