El pèsol mollar és

Fontanet (1747)* les descrivia com "pomeres de mida mitjana que no eren grosses ni petites". Actualment, les que es conserven a la col·lecció amb la mateixa denominació, són pomes de mida més aviat petita i de forma globosa. Exteriorment, presenten un color

La pomera de la rosa primerenca de la col·lecció actual és de port erecte i vigor mitjà. La poma és de mida mitjana, de forma cònica amb plaques estriades. El color de la pell és verd groguenc i blanc a la polpa. 

L'arxiduc (Augsburg, 1871)* la cita com una de les varietats conreades a Menorca, i que "es podreixen en l'arbre". Més tard, Cerdà (1910) * s'hi refereix amb el nom de poma fogasseta, i explica que és una varietat tardana i superior. La pomera fogassa

La pomera jesusa és una varietat de port erecte, que floreix a principi d'abril i madura la primera setmana de setembre. La poma és mitjana, de forma globosa amb plaques estriades. És de color crema a la polpa i groguenc a l'epidermis.

La varietat de poma marinera és  de port erecte, que floreix a finals de març i madura a mitjans de juliol. La poma és petita, de forma globosa amb estries. La pell és de color groc i color crema a la polpa. Té un contingut de sucres