Les figues secallones romanen a l'arbre en bon estat de conservació cosa que perllonga el període de collita. Seria factible mecanitzar-ne la recol·lecció.

Cultivar blanca molt tardana i difícil de trobar (Apareix ja documentada a un contracte d'arrendament de 1551). Les figues tenen una epidermis prima i clivellen prou, encara que no solen trobar-se badocs. El capoll la distingeix pel seu reduït diàmetre.

El creixement erecte del seu brancam i la semblança en l'aspecte de les figues a la ‘Verdal’ (excepte en la longitud del peduncle que pot arribar a més de 10 mm), són els caràcters més significatius.

Una de les poques cultivars de forma clarament esclafada; de figues molt semblants en color, maduració i qualitat a les de ‘Bordissot negra’. A més, les distingeix el color vermell intens del seu capoll.

Distingible per l'epidermis mancada de clivells i l'ull que queda camuflat amb el mateix color que l'epidermis.

Les figueres presenten prou varietat de formes i d'aspectes de l'epidermis. Tenen el pecíol de color verd i solen obrir un clivell menut per l'ostíol.

Per la seva productivitat i l'aprofitament mixt s'ha estès molt per l'illa. Estelrich ja l'anomenà "reina