Una de les poques cultivars de forma clarament esclafada; de figues molt semblants en color, maduració i qualitat a les de ‘Bordissot negra’. A més, les distingeix el color vermell intens del seu capoll.

Distingible per l'epidermis mancada de clivells i l'ull que queda camuflat amb el mateix color que l'epidermis.

Les figueres presenten prou varietat de formes i d'aspectes de l'epidermis. Tenen el pecíol de color verd i solen obrir un clivell menut per l'ostíol.

Per la seva productivitat i l'aprofitament mixt s'ha estès molt per l'illa. Estelrich ja l'anomenà "reina

Les figueres presenten una peculiar pigmentació de l'epidermis: al principi de la maduració és groga amb línies verdes, que van tenyint-se de negre mentre el fons torna morat durant la maduració. Sembla una mutació de la "Martinenca".

Al País Valencià són conegudes diferents cultivars negres amb el nom de ‘Napolitana’.

Cultivar de fruits de considerable grandària amb bones qualitats organolèptiques. A pesar de la seva facilitat de badar-se en temps plujós és molt valorada com a figa de taula, és prou comercialitzada gràcies a l'elevat pes de la figa. És bona