Es considera la més primerenca de les cultivars de l'illa i aquest n'és el principal valor. L'escassa qualitat en determina l'aprofitament principal com a aliment dels porcs en una època que encara es veuen poques figues madures. 

És la més coneguda d'entre les poques cultivars bíferes a les Illes. Mentre madura sol presentar el color característic que li ha donat nom. El peduncle de les figues sol conservar el seu color verd fins acabar la maduració.

Cultivar de fruits durs i resistents a les afeccions més comunes, de sabor dolent. Interessant per l'elevada vigoria dels arbres.

Presenta un caràcter destacable; el gran aguant dels fruits a l'arbre, fins al punt que alguns no arriben a caura i queden com a secalls fins a l'any vinent. A més, una gran part de la collida es perd com a badocs.

La seva forma cònica i allargada no es repeteix a cap altra cultivar negra prospectada encara que és freqüent a cultivars negres del País Valencià (‘Negra de València’).