El meló eriçó és una de les varietats locals exclusives i més emblemàtiques de les illes. Remunta el seu cultiu a més d’un segle enrere, quan fins i tot s’exportava a la península, on era molt preuat. El meló

Meló de pell estriada, llarguer, de pell grapalluda, i color groc brillant. La carn és blanca, de color crema ataronjat sobretot a la part central. És un meló de guardar, i es pot conservar fins Nadal. De gust dolç si es té esment en el cultiu

És un meló rodonenc, de color verd fosc i amb la pell prima, llisa i peluda, vellutada, fent-lo un poc lleig ja que no és lluent. És sucós i de pasta blanca, molt fluixa, molt dolç i aromàtic. La conservació post-collita és curta

Mongeta de gra blanc i bona mida. Molt vigorosa i productiva. És la varietat que s’emprà en el cultiu pre-intensiu. És de les poques varietats tradicionals de Mallorca amb hàbit de creixement determinat, és a dir que no s'enfila. Tot i així

És una varietat de mongeta, que ja no es troba en cultiu. La mongeta de careta negre com indica el seu nom, té un gra que presenta una distribució de color que respon al patró comú de les mongetes anomenades de careta (mongeta de careta roja, mongeta

Planta enfiladissa i vigorosa. Produeix flors de color blanc, els fruits són beines curtes en relació a altres varietats, de secció transversal ampla i plana, de color verd uniforme quan són tendres i beix clar quan s´ón seques. No presenten altres