L’arbre assoleix un vigor més bé reduït, capçada menuda i de forma arrodonida. Té el fullam majoritàriament de dulles enteres, de marges quasi ondulats, característica varietal, tal com la Bordissot negra que la distingeix de moltes altres

L’arbre és d’una vigorositat considerable, amb capçada arrodonida i gran cimalada molt atapeïda de fulles de tres i cinc lòbuls, densa de brancatge. Té una productivitat mitjana. La collita és de gran qualitat, i presenta un període

A primera vista es pot confondre amb la bordissot blanca, però se’n diferencia amb descriptors molt puntuals, tal com amb la data de maduració, cap al 10 d’agost, quan la bordissot blanca, la té devers el 24-28 del mateix mes, la bordissot verda, en aquesta

Un caràcter distintiu per aquesta figa és l'enrogiment del pecíol de la figa en la part basal i també al borró terminal. Té bones qualitats comercials per la grandària i la llarga durada del període de collita.

Interessants qualitats per al bestiar per la seva resistència. L'ostíol és rosa pàl·lid amb una aurèola morada d'on s'origina una sinonímia local, ‘D'ull de perdiu’. 

Cultivar del grup de les alacantines, adequada per a sequer, presenta els anys humits una gran tendència a formar badocs per la qual cosa no pot competir amb l'‘Alacantina’, sembla que la seva virtud es trobava en la precocitat de collita tot i que no hi hem observat