Distingible per l'epidermis mancada de clivells i l'ull que queda camuflat amb el mateix color que l'epidermis.

Les figueres presenten prou varietat de formes i d'aspectes de l'epidermis. Tenen el pecíol de color verd i solen obrir un clivell menut per l'ostíol.

Per la seva productivitat i l'aprofitament mixt s'ha estès molt per l'illa. Estelrich ja l'anomenà "reina

Les figueres presenten una peculiar pigmentació de l'epidermis: al principi de la maduració és groga amb línies verdes, que van tenyint-se de negre mentre el fons torna morat durant la maduració. Sembla una mutació de la "Martinenca".

La figuera és d’un desenvolupament mitjà, i el seu vigor entre mitjà i baix, té un brancatge molt clar i deformat, copa allargada de branques penjants. És una varietat que té un període de collita molt curt, doncs només té

L’arbre té una vigorositat mitjana, amb un desenvolupament mitjà-alt, copa ovalada, de fullatge espès. És molt prolífica, d’una collita tardana, de figues vistoses i saboroses. En anys favorables produeixi una escassa collita de figaflors

Al País Valencià són conegudes diferents cultivars negres amb el nom de ‘Napolitana’.